DURA RENTRÉE


Els viatges de tornada sempre són tristos. Són una mort petita. Un dia tornarem a aquell lloc però només per descobrir que el temps ha esborrat les traces d'un fugaç instant. Per això, quan tornem ens morim una mica. Per això sempre sona de fons la música d'un acordió rovellat.
Els vestits reials són ridículs quan no són contemplats. I a més poc útils si vols travesar el desert, la fértil Mesopotamia i els angostos camins més enllà de Zagros. Són ja més de cinquanta llunes de trajecte i l'escena de Betlem és només un record enterbolit. Han compartit els camins polsegosos de les portes del desert, la frondositat mística de la riba del Tigris i la quadrícula majestuosa de Persèpolis. S'han intercanviat petits trucs i velles fòrmules. Han jugat amb els silencis i les paraules. I han coincidit en la serena bellesa de Maria, l'estel que els ha guiat durant tot el periple.
La nit ja ha abraçat el camí quan els quatre reis arriben a Hadda, la ciutat alexandrina de torres d'ívori i carrers de marbre. En aquest punt es van trobar i en aquest punt se separaran. I tots pensen que en aquesta vella ciutat deixaran un pedaç de la seva existència. Fins a Hadda han arribat les notícies de l'extrema crueldat del Rei Herodes i el seu cruent etnocidi. Potser per això al matí següent un dels reis va ser trobat a peus de la torre més alta de la ciutat, amb el cos destrossat pel fort impacte. I poc després els altres tres reis partiren cap als seus reialmes i es despediren entre abraçades i unes llàgrimes invisibles.

Comentaris

Anònim ha dit…
Estic encantada de llegir-te en català. Aixó sí, només quan parles de viatges.
Els reis van marxar contents: sense or, sense encens i sense mirra. O dit d'una altra manera, havent-se desposseït objectualment i simbolicament a favor d'un nou arribat.
Un "nou" arribat en estat lluminós a la caverna. Dins la muntanya, en la matriu fecunda de la terranitat.
I el viatge de tornada, els va agradar tant i van i tornen cada any.
ZAGASO ha dit…
Bentornat a la realitat.
Del somni místicomàgic al so dels sabres...

Deu haver estat un xoc important...
Anònim ha dit…
Los nacionalistas son insuperables. Critican el discurso del general por "patriotero". ¿Se han parado alguna vez a pensar qué es lo que son ellos? "Escondidos tras la bandera de su país, hacen demagogia y negocio en nombre de los antepasados muertos. Uno de los misterios de la transición es porqué en España (uy, perdón, quería decir en el Estado) hay un nacionalismo malo (el español) y hay muchos buenos (el vasco, el catalán, el gallego). Son todos igual de lamentables. La diferencia es que el español, en Zamora o en Madrid, no atosiga, mientras que el catalán y el vasco, francamente, aburren."
Estàd d'acord amb tal demostració de... m'abstinc de qualificar-ho?
Pedro ha dit…
"...hacen demagogia y negocio en nombre de los antepasados muertos".
Un aplauso!
"...el español no atosiga, mientas que el catalán y el vasco, francamente, aburren."
Això ja és "rizar el rizo".
Anònim ha dit…
La gran diferència, que un dels dos es basa en el concepte caduc de l'estat nació, l'agressiu, el que ho intenta arrassar tot, l'espanyol
L'altre va a la defensiva i fa el que bonament pot.
Per cert, article recomanable:
http://www.avui.com/avui/diari/06/gen/09/129198.htm
ZAGASO ha dit…
Tothom té dret a fer pública o no la seva identitat, però el que sí em resulta avorrit és dialogar amb anònims dels qui no en saps, ni tan sols, si són la mateixa persona o no.

@anònim 1
Crec que pot escriure en l'idioma que vulgui ja que tenim la sort d'entendre'ls perfectament.Valoro que un polític "baixi al ruedo" i sigui capaç de discutir i escriure "com un normal" jejejeje
Però reconec que quan escriu en català em fa certa il·lusió extra.

@ anonònim2
Crec que no t'has enterat de què va la pel·lícula.Amb perdó.

@ anònim3
Estic d'acord.
Donaire ha dit…
Anonim(a) 1. La meva versió és que els Reis tornen amb l'esperança de veure novament el nou nat. Com aquells viatgers que tornen un any i altre a la mateixa destinació, perquè allà descobriren un amor que mai més fou.

Ignasi. Gràcies. Tenia ganes de retrobar els teus comentaris. Subscric la conveniència (qie no exigència) de la identificació

Usuari 2. Estic d'acord amb que el nacionalisme (el nostre o el seu) no pot ser incompatible amb els ponts de diàleg.

Pedro. Tens raó

Usuari 3. He desenvolupat una teoria sobre tu. Crec que ets el redactor en cap de l'Avui i et dediques a fer posts de l'Avui en el meu blog (i suposo que en molts altres) per tal de fomentar la seva lectura. Ja he comentat que el llegeixo cada dia en l'edició digital. En tot cas, reconec que l'article és excel·lent. La símdrome del Sísif. Aquesta pot ser una bona definició de català: "Una persona que ha d'explicar cent vegades qüestions elementals i després, quan creu que comença a fer entendre algunes coses, ha de començar des de l'inici"
Anònim ha dit…
No, però és que em preocupa que és un diari que no llegiu. Ja veig que sí.
Per cert, no volem un estatut, volem un BON estatut, amb bilateralitat i un bon finaçamanent.
Donaire ha dit…
Prenc nota, usuari. No ets en Desclot, oi? ;-). És que m'agrada molt
Anònim ha dit…
Ala venga, otra vez volvemos a Iraq!Y yo que creía que nos habíamos ido! pero no, con fragatas y a la chita callando volvemos...
Donaire ha dit…
No, querido anónimo. Que no somos nosotros los que nos vamos a Iraq. Que son los Cuatros Reyes (convertidos en tres). Con camellos y no con fragatas.
En una cosa sí que te doy la razón: A la chiíta callando. No sé si me explico.
Citoyen ha dit…
compañero, es usted famoso!!

http://revista.libertaddigital.com/articulo.php/1276231178

Le adjunto el link para que pueda defenderse convenientemente si lo desea.
ZAGASO ha dit…
No saps com t'envejo. La meva màxima il·lusió: que em posin a parir en un lloc com aquell!!!!

Repeteix: enhorabona amic ....

Ara només et falta ser matxacat pel Federico ....

Quina xampa!!!!
Anònim ha dit…
Me reincorpore al tajo esta semana...que horror, yo tambien estoy en plena depre postvacacional.


Mucho animo ( aunque yo se que , que le pongan a uno a parir en LD es cuasi-orgasmico)
Donaire ha dit…
Exacto. Ya formo parte del elenco de los personajes que han sido vilipendiados en Libertad Digital. Pero soy consciente de mis limitaciones. Hasta los 270 titulares de Montilla, los 3.000 de Maragall y los 7.900 de Zp me falta un gran trecho aún. Seguiremos intentándolo
ZAGASO ha dit…
Sigue donaire sigue.

¡ Con la polémica del CAC te vas a salir !
Pronto empatas con Maragall ...

saludos

Entrades populars