09 de novembre 2006

Anàlisi (III)

L'acord fulminant de l'Entesa ha canviat el pols de l'actualitat. Les anàlisis sobre els resultats electorals han deixat pas a un estudi dels equilibris, les aliances i les relacions entre els partits. I jo he tingut la temptació d'esmorzar les gràfiques i taules dels resultats amb mermelada de maduixa i una mica de mantega. Per què no ho faig?. En primer lloc, perquè he rebut un correu d'un lector fidel que m'acusa d'amagar l'anàlisi del PSC. I en segon lloc, perquè reconec que l'acord no eximeix el PSC d'un examen de consciència.

Uns mals resultats

Els resultats del PSC han estat un mals resultats. Les dades són molt eloqüents. Si en el 2003, el PSC va superar el milió de votants, en aquesta ocasió ha obtingut 800.000. Si considerem l'efecte de la disminució del cens (uns 95.000), la davallada de vots és de 200.000. Per això, globalment el PSC perd quatre punts respecte els resultats de 2003 i cinc diputats. El pes relatiu cau en les quatre demarcacions.

Interpretar els resultats és un exercici de política ficció. Més enllà dels resultats, desconeixem el destí dels vots perduts (abstenció, Inicitiava, Ciutadans...), no sabem el grau de fidelitat. I sobretot desconeixem el perquè dels resultats. Podem establir hipòtesis, però segurament no hi ha una resposta única, un sol motiu. Des del meu punt de vista, els mals resultats es poden explicar per la combinació simultània de deu factors:
  1. La tendència a la fragmentació del vot juga en contra dels dos grans partits.
  2. El partit de govern més gran és el més damnificat per la mala imatge del govern anterior. Aquest és el principal èxit de CiU: instal·lar en l'imaginari col·lectiu una percepció negativa que ha ocultat els grans avenços del nou govern.
  3. Una part dels votants d'esquerres no han entés la preeminència (almenys percebuda) del debat nacional per sobre de les polítiques socials. El Govern d'Esquerres i Catalanista semblava més Catalanista que d'Esquerres. Aquesta és l'escletxa per on s'ha infiltrat Ciutadans.
  4. El canvi precipitat del candidat ha estat massa ràpid. Per això, l'accent de la campanya s'ha situat més en el candidat que en l'equip, en el programa o en els accents. Tres mesos són segurament molt pocs per llençar un candidat.
  5. La transició entre Maragall i Montilla ha estat interpretada des de fora com una intriga de palau. I Montilla és vist com una mena de Brutus que apunyala el César a les escales del Senat.
  6. Durant la campanya, el PSC ha abusat de l'ambigüitat. No ha defensat la gestió del govern anterior i tampoc ha apostat de manera inequívoca per un nou govern d'esquerres.
  7. Una part de la societat està mostrant obertament el seu rebuig a la política en majúscules. I aquests escenaris juguen sempre en contra dels partits que tenen un major protagonisme polític.
  8. Mentre que el PSC ha anat a la recerca de l'espai central (progressista, és cert), tinc la sensació que la societat catalana tendeix a ubicar-se en els espais perifèrics. El centre és cada vegada més petit.
  9. El PSC no ha sabut explicar les seves propostes als nous problemes de la societat, que afecten amb major intensitat els seus electors potencials. S'està creant un debat sobre la immigració, que necessita una reacció immediata. De la mateixa manera, els partits no semblen estar preparats per millorar les condicions d'accés a l'habitatge.
  10. Montilla és millor president que candidat.
Una nova lectura per un nou escenari

El comportament del PSC ha estat molt desigual. Si analitzem les dades a escala comarcal, podem constatar que el partit ha reduït el seu pes relatiu a 27 comarques i ha incrementat el seu pes a 15. Curiosament, el mateix comportament que CiU. Podíem haver imaginat aquests resultats abans de les eleccions, però la cartografia del vot proporciona la primera novetat. El PSC incrementa els seus vots al Pallars Jussà (8,3), les Garrigues (4,7), Pla de l'Estany (7,4), Ribera d'Ebre (14,4) o Segarra (11,8); en canvi, perd vots al Barcelonès (18,8), al Baix Llobregat (13,9), Vallès Occidental (17), Vallès Oriental (13) o Garraf (13,3).

Aquesta és la dada rellevant dels darrers comicis. El PSC puja on CiU baixa i a l'inrevés. Per això, la correlació entre el percentatge de variació dels dos partits és tan elevada. No s'espantin: és una il·lusió òptica que genera la forta abstenció dels grans partits en les comarques on són hegemònics. Si estudiem la relació entre els vots del PSC el 2003 i l'evolució del vot entre 2003 i 2006 constatem una correlació significativa. Què vol dir?. El PSC baixa on tenia molts vots i puja on tenia pocs vots. I recordem que el mateix procés havíem detectat a CiU. Per què?. Sembla existir un rebuig a les hegemonies, una tendència no dissimulada cap a la fragmentació del vot.


És important destacar aquest fet. No hi ha correlació entre l'evolució del vot PSC i l'evolució del vot ICV. Si mirem la gràfica, es dibuixa una línia intermèdia que talla en dues meitats el comportament del vot PSC. El mateix podem dir de l'abstenció. El núvol de punts que vincula abstenció i evolució del vot PSC no marca cap relació significativa, com ja he exposat en un post anterior.


La relació entre l'evolució del vot del PSC i els vots a Ciutadans és molt singular. Només ha afectat un grup de comarques de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, mentre que la seva incidència a la resta de comarques és gairebé nul·la. Ciutadans ha incidit especialment en el perfil de professions liberals, amb un accent molt metropolità i s'ha beneficiat d'una baixa participació. Si atribuíssim a ex-votants PSC un 40% dels vots de Ciutadans (que és molt), només representaria un 15% de la davallada de vots del partit.



Aprendre dels errors. Mantenir els encerts.

L'agenda del PSC es basa ara en la seva participació en l'Entesa, que permetrà consolidar el programa social iniciat a la legislatura anterior: reducció del fracàs escolar, millora de la qualitat de l'educació pública, millora de l'atenció a la salut, programa de sanitatde proximitat, adequació dels barris... Aquesta serà una condició necessària, però no suficient. A la llum dels resultats electorals, el PSC també necessita:
  1. Col·laborar amb el govern en la resolució dels nous problemes. En l'agenda, tres focus de preocupacions principals: la gestió de la immigració i el seu impacte, l'accés a l'habitatge i la millora de les possibilitats d'emancipació dels joves, i el concepte genèric de seguretat.
  2. Participar de forma activa en la consolidació de la política 2.0. La nova política exigeix nous principis: més diàleg, una democràcia deliberativa, transparència i rigor, accés a la informació, interacció, fragmentació dels discursos, capacitat de pacte i entesa... Ja els havia parlat alguna vegada dels principis de la política 2.0, però poden estirar el fil d'Ariadna que han deixat Freire, Guadián o Mentxu, que ha obert un wiki sobre el tema.
  3. Reconstruir el seu discurs, basat en dos elements clau: la socialdemocràcia i el catalanisme social. No es tracta de solucions intermèdies, descafeïnades, entre el nacionalisme català i l'espanyol o entre el liberalisme i l'intervencionisme. Són propostes dotades de personalitat pròpia. Aquest és segurament el principal repte del PSC: demostrar que el seu discurs té una identitat pròpia.
I si no tenen inconvenient, aturem aquí la sèrie d'estudis sobre les eleccions. Tenia les dades d'ERC i ICV o Ciutadans, però tinc la sensació d'estar escrivint una notícia sobre el Mur de Berlín o la grip de 1918. I és que el tren de l'actualitat va més ràpid fins i tot que les actualitzacions dels blogs.

13 comentaris:

Toni Sellas ha dit...

En la dinàmica actual, aquests tipus d'anàlisis s'agraeixen, perquè permeten contrastar idees i parers des de perspectives diferents. Per això el convido a no marginar un possible nou post amb el comentari de les dades relatives als altres partits.

Robert ha dit...

Don,

Genia!. Anàlisis genial i sense complexes!!
Certament el PSC no ha aconseguit ser el partit vertebrador i plural de Catalunya. El perquè, suposo que és força complex i no tinc suficient coneixement com per poder-ho analitzar de la manera tant científica i raonada que requeriria.
Penso que s'ha d'obrir el debat, i espero que hi hagi la maduresa suficient com fer-ho.
Penso que no s'ha sapigut conduir el PSC prou bé i que potser haurien de deixar l'oportunitat a altres persones. Espero que tothom pensi una mica, i se n'adoni que el PSC val molt i hauria d'estar per sobre de certs convencionalismes aceptats de forma natural.
Hem de fer, entre tots, que el PSC sigui el partit vertebrador i plural de Catalunya, i que no es quedi tot en una declaració d'idearis.
Sobre la socialdemocràcia... podries fer un post, perquè jo penso que no és un bon camí, hem d'innovar també en política, i la socialdemocràcia ha esdevingut una forma de posar "parxes" a un sistema, el capitalista, que no acaba de funcionar del tot bé. De tal manera que el que era una roda, ara ha esdevingut algo irreconeixible i ens hem oblidat una mica de la seva funcionalitat, a veure si fas un post d'aquests xulos que fas tú per debatre sobre la socialdemocracia! Jo crec que no és pas la solució.

Anònim ha dit...

Y digo yo Don DOnaire. Con una persona tan preparada como usted, ¿cómo es posible que aún tenga que esperar la composición del Gobierno para saber si será diputado?. El futuro del PSc pasa también por que se le de más vidilla a los nuevos valores, que los Nadal, Zaragoza, Iceta o de Madre ya huelen a rancio. Le falta el punto 11, que es que el PSC no hecho una limpieza a fondo de las cloacas del partido. Más Mistol y menos vaselina. USted ya me entiende.

Don Güevos ha dit...

Buen análisis.

Lo importante es dónde se pierde (las zonas urbanas más prosperas y preparadas) y a quien va, fundamentalmente, la sangría del voto perdido (abstención, algo a IC y a los nuevos).

Y cuál es el mínimo común denominador de esa pèrdida (o por qué en las generales obtienen más)?

El catalanismo social es un placebo para esa patología, me da.

Anònim ha dit...

MOlt bo l'estudi. Però crec que estàs menystenint el pes real dels Ciutadans. Em sembla que aquest és el principal perill del PSC, que pot acabar amb la seva divisió: els del PSOE i els del PSC. Si no es rectifica, la sangria serà molt més gran en les properes eleccions.

Anònim ha dit...

Olvídese de política 2.0. La gente está mirando el Diario de Patricia y no le apetece decidir nada.
Lo de la socialdemocracia ya se lo han dicho: es un parche. O economia intervenida o economía liberal. Y ya ve como le ha ido a Rusia, Cuba y Corea del Sur.
Aplíquense el punto primero. Menos inmigración (sobre todo del norte de África y de América Latina, que alemanes y franceses cuantos más mejor), más policías, más mano dura (¿cómo se les ocurre poner a un rojo de responsable de los polis?) y jueces más severos. Y lo de las casas tiene un fácil arreglo, que se llama más suelo.

Ya ve. Al Final el PPC le va a acusar a ustedes por plagio de su programa.

Robert ha dit...

Ánonimo,

Lo del parche lo he dicho porqué creo que es así, ahora bien no estoy de acuerdo es su planteamiento Economía Liberal o Economía intervenida... para nada. Yo propongo un cambio de modelo, puesto que la sociedad occidental está en crisis (entendido cómo cambio). La socialdemocracia es un parche sobre el sistema, pero desde mi punto de vista no es un sistema de transición entre modelos sociales. En algo parecido a la socialdemocracia está la solución, pero no en ella misma, de ahí innovar.
Sobre el resto de comentarios, totalmente en desacuerdo. Sacar las castañas del fuego hoy, no sirve para nada si el fuego sigue encendido!!

huecu ha dit...

Gracias por el buen analisis realizado.
Un analisis poco critico ya que si no estoy equivocado estos son los peores resultados del PSC a unas elecciones a la Generalitat. resulta curioso que los peores resultados del PSC le otorguen al Sr. Montilla la presidencia y a los efectos practicos sea el ganador de estas elecciones. esto debe ser cosa de la llamada politica 2.0. Todo ello sin poner en tela de juicio ni dudar de la legalidad, conveniencia del gobern d' entesa.
repito Gracias por su visión de la situación y espero que ocupe pronto una silla en el parlamento.

Carlos ha dit...

Es un interesante análisis.

Aquí por eso se ven mejor las transparencias que no en la escola de LH

Por cierto, si quieres alguna foto de tu charla están en http://www.flickr.com/photos/83709516@N00/sets/72157594365035421/

Un abrazo

don-aire ha dit...

Toni Sellas

Prenc nota. Un dia d'aquests estudiarem el cas d'Esquerra (que és molt interessant), el d'iniciativa (que és molt senzill) i el del PP. Ciutadans no es pot comparar amb el passat, perquè comença de zero.

També he fet una correlació múltiple amb totes les formacions. Surten coses interessants. Estic esperant que es publiquin les dades municipals en excel, perquè copiar-les d'un pdf és una matada.

Robert

Tenia la intenció de fer un parell de posts sobre la meva visió de la nova socialdemocràcia. No es tracta de repetir el model, sinó de millorar-lo.
Mentrestant, el portal socialdemocracia.org dóna molta informació sobre aquest tema.

Anònim 1

Gràcies per les paraules. Li confesso que això de "Més Mistol i menys vaselina" no sé què vol dir. De veres.

Don Güebos

También le amenazo con un post sobre catalanismo social, para que nos batamos en noble lid. Es lo que tiene estar en el paro (recuerde Los lunes al sol). Uno le puede dar la tabarra al personal con más insistencia.

Anònim 2

No veig cap amenaça d'una fractura interna en el PSC. Té raó. S'ha de tenir present una força que ha obtingut 3 diputats. No menystinc ningú.

Anònim 3

También ven en masa Polonia, las noticias y Espejo Público. Comer en un McDonald's no quiere decir que odies el jabugo.
Lo de la socialdemocracia lo discutiremos con un par de posts. Afile el teclado. Tendrá la oportunidad de debatir con detalles. Pero empieza mal: la SD no es un camino del medio entre Corea del Sur y los Estados Unidos (aunque eso tampoco me parece tan terrible).
La inmigración preocupa diferente a la derecha que a la izquierda. Ustedes quieren inmigrantes, porque ayudan al crecimiento, y aplican al mismo tiempo medidas de choque para evitar los efectes no deseados. Nosotros trabajamos en las escuelas y las escaleras (escoles i escales).
No me gusta la mano dura. Suena muy mal. En todo caso, podemos empezar con la persecución al delito fiscal, al chanchullismo y las mafias organizadas. Los chorizos menores, también. Pero no se centra sólo en ellos cuando piense en delicuencia. Hay sinvergüenzas en todos los barrios.
De acuerdo con el problema de la vivienda, pero recuerde que la liberalización del suelo ya lo han probado y tampoco fue ninguna maravilla.

Huecu

Gracias.
Fíjese usted que yo creía haber sido crítico. No creo que haya un solo simpatizante del PSC que eluda ese diagnóstico: malos resultados.
No han sido los peores resultados del PSC. Son similares a los que obtenía antes de 1999, con la diferencia que entonces sólo existía CiU. Estos son los peores resultados de CiU después de los de 2003.
De todas formas, gracias por sus amables palabras. Un saludo.

huecu ha dit...

Sr. Donaire, eso que los resultados eran parecidos, dejeme que discrepe ya que si mis fuentes son correctas el PSC obtuvo desde las elecciones de 1984 los siguientes diputados: 41; 42; 40; 44; 52; 42 y ahora 37.
Me parece que existe una pequeña diferencia y creo que los numeros indican que el 2006 ha sido el peor resultado.
Tambien es cierto que el resultado de CIU es el segundo peor de la historia.

don-aire ha dit...

Apreciado Huecu

Sólo se pueden comparar los % sobre el voto y no el número de diputados, ya que éstos dependen del comportamiento de los otros partidos (Ley de Hondt).
Según ese criterio, el PSC sí ha tenido peores resultados (con Nadal a la cabeza) y resultados similares con Obiols. Subió mucho con Maragall en 1999 y menos en 2003.
Es cierto que con un porcentaje mayor ha obtenido menos diputados. Es un proceso que se deriva de los mecanismos de la Ley de Hondt.
Para CiU éstos han sido sus peores resultados de la historia, si exceptuamos los anteriores.

Y eso nos lleva a una segunda reflexión. ¿Debemos considerar el pasado la referencia para evaluar un resultado?. Si ahora hay más fragmentación de voto, más partidos y más solidez en ICV, ERC o el PPC (o los partidos extraparlamentarios)..., ¿qué es más difícil?. ¿Mantener un 26% ahora o en los años 80?.

Digo eso sin eludir la crítica. Ya he comentado que me parecen unos malos resultados y he dado 10 argumentos. Pero al César lo que es del César.

Don Güevos ha dit...

Por cierto, DonAire. Que me parece que ponen un trailer de la III parte de la saga (la venganza de ZP). Hoy en el editorial de "El País" (se lo pincho en mi nick).

El cepillo. Joder, que es que parecen curas...