21 de febrer 2007

De què parlen els blogs polítics? (I)

De què parlen els blogs polítics?. De politica, em diran vostès. Em sembla que aquesta resposta és només parcialment vàlida. Avui els hi proposo un viatge. Farem un recorregut alhora fascinant i tenebrós, a mig camí entre el viatge a Ítaca, la baixada als inferns de Dante i la Ruta 66. De què parlen els blogs polítics?.

L'estudi

Tot i que la majoria de partits disposen d'agregadors, m'he basat en el catàleg del Poliblocs. M'ha semblat que era una forma de reduir el biaix. Com és habitual, els blogs estudiats han de tenir dos característiques: haver publicat almenys un post en el 2007 i ser publicat a Catalunya. D'aquesta forma, no comptabilitzem els blogs morts, aquells que tenen una elevada inactivitat. El problema dels blogs morts comença a ser molt rellevant i hem de considerar el seu impacte real a l'hora de dimensionar efectivament la blogosfera política. El segon criteri ha estat considerar només els blogs que disposen d'un mínim de cinc entrades. S'han tractat els blogs de PSC, CiU, ERC, ICV i PPC.

El número de blogs ha estat de 316, molt superior a l'estudi precedent en el que havia comptabilitzat 263. Tots els partits han incrementat el seu número de blocs. El partit amb més presència és el PSC amb 130 (188 segons Poliblocs), seguit d'ERC amb 83 (125 a Poliblocs), CiU amb 66 (88), ICV amb 30 (37) i el PPC amb 7 (8).

Quantificar els continguts

He analitzat els cinc darrers post dels blogs seleccionats. Per tant, s'han estudiat 1.580 posts (316 x 5). A cadascun dels posts dels blogs li he assignat una categoria entre les 10 opcions que els hi detallo tot seguit. En moltes ocasions, l'adscripció ha estat molt evident, però en alguns casos la identificació s'ha basat en els matisos i és, per tant, discutible. Les 10 categories són les següents:

  1. Crítica política a escala local
  2. Proposta política a escala local
  3. Crítica política a escala catalana
  4. Proposta política a escala catalana
  5. Anàlisi (crítica o proposta) de la política espanyola
  6. Anàlisi de la política europea
  7. Anàlisi de la política internacional
  8. Reflexió política general
  9. Post sense contingut polític
  10. Post de caràcter personal

La blogosfera catalana

En el conjunt de la blogosfera catalana, els comentaris s'han desplaçat cap a l'escala local. Prop del 30% dels comentaris estan ubicats en l'àmbit municipal. En aquest cas, el número de posts positius (propostes, idees, plantejaments...) és tres vegades superior al número de posts negatius. Les eleccions municipals estan a la cantonada i els manuals polítics convencionals aposten per la ciutat en positiu.

El 23% dels comentaris fan referència a l'àmbit català. En aquest cas, les crítiques superen lleugerament les propostes o les lectures en positiu. És igualment molt rellevant el número de posts dedicats a la política espanyola, molt condicionat per les convulsions del 2007 (ETA, De Juana, Gómez Tremp, 11M...). Un 11% dels posts està ubicat dins la política estatal. El contrapunt és el tebi pols de la política internacional, especialment l'europea (1,3%).

És important destacar el valor de les reflexions polítiques, que representen un 11,5% del total. Aquestes reflexions no tenen una lectura territorial immediata. Són apunts més o menys elaborats sobre la crisi de la política, els límits del model de creixement, les polítiques socials, les apostes estratègiques... Em sembla un pes molt elevat i una de les millors notícies de l'estudi.

Els hi deia a l'inici que els blogs polítics no només parlen de política. Un 11,3% dels posts estan dedicats a àmbits totalment allunyats de la política convencional. El teatre, la fotografia, el cinema, el carnaval, la fred o la tecnologia poden inspirar un post desprovist de qualsevol càrrega política. A més, un 8,5% dels posts són absolutament personal, una mena d'striptease personal on podem trobar els mals d'amor, l'excitació d'un viatge, el dolor per un adéu o el plaer d'una conversa. Polítics en primera persona. La veu en off dels sentiments.


Demà els aportaré la informació detallada per cada formació política. Un petit avenç: es trobaran amb algunes sorpreses.

8 comentaris:

Carlos ha dit...

Entiendo que los blogs "políticos" siguen tambien el ciclo electoral, y si en estos meses no se habla de política local no creo que se haga nunca, al igual que cuando lleguen las generales se habla de política estatal.

Por cierto ¿Dónde estan los blogs de C's?, supongo que para ser, como dicen ser un partido moderno, es un dato significativo.

Lucien de Peiro ha dit...

Molt interesant. No hi ha dubte que vosté es mou com peix a l'agua en aquests assumptes.

Sobre la presència de Ciutadans, com apunta el primer comentari, més que preguntar-li a vosté jo li preguntaria a la catosfera en general.

En Saül Gordillo, per exemple només mostra a la seva pàgina web l'enllaç de Ciutadans entre les webs dels diferents partits, peró no juntament amb les webs dels partits catalans, sino cap al final, juntament amb la web del PP català. Només en la posició u ordre dels diferents partits ja s'ensuma qüelcom "diferent". Sobre webs de membres de Ciutadans (alguna hi haurà, oi?) res de res.

No vull dir res peró... No sé, potser no tenen blogs o potser cal fer-los correr o anunciar-los o vagi a saber, peró em fa l'efecte que hi ha un cert silenciament. Pot ser em confonc, peró ja em tingut molts silenciaments als últims anys en aquest pais com per pensar que certa época ja va passar.

Don Güevos ha dit...

Oiga DonAire. Hablando de política. Me gustaría saber su opinión sobre lo dicho por Gallardón el otro día en BCN, en la Caixa. Le pareció interesante o sólo ligoteo a burgueses desorientados? A mí desde luego sí me lo pareció. Incluso me recuerda la foto del post previo a éste, fíjese...

PerePagès ha dit...

Molt bona feina, Donaire. Ets els Saül Gordillo de les estadístiques i, les coses com siguin, els teus estudis són els que circul·len entre la resta de partits, com el meu.
De tota manera, revisant l'etiqueta de "Cíberpolítica" un veu que en el fons no ets molt objectiu i que sempre acabes escombrant cap a casa. Ja veurem què diua en l'estudi dels partits per partits.
La dada preocupant és aquesta dels blogs morts. Hem de dir ben alt que no són tants com diuen i que segurament no tenen la influència que ens volen vendre, per molt que vostè admiri la Ségolène Royal (alies Québec livre). Mentre que els seus caps diuen que hi ha més de 200 blogs socialistes, vostè reconeix que hi ha només 130.

Anònim ha dit...

M'afegeixo a les lloances i procedeixo a fer l'onada. Plas, plas. Ets el millor, Don.

don-aire ha dit...

Carlos

Los blogs hablan de política local, pero no tanto. A mi parece muy significativo que uno de cada 5 posts no tenga nada que ver con la política y que otro más esté dedicado a la reflexión política en general.

Lucien

He utilitzat una metodologia. Com totes, és discutible, però cal escollir i(sobretot) explicitar com es treballa amb les dades. En el meu cas, utilitzo el portal Poliblocs. Tothom que vol pot notificar a en Saül Gordillo que té un blog. Si no hi constes és (a parts iguals) pel desconeixement dels autors i per la desídia del propi blogger.
Jo només conec el blog de l'Arcadi Espada, que per cert és un dels blogs més visitats de l'Estat. Ara bé... és el blog de l'Arcadi un blog polític?.

don Güebos

La teoría del Puente Aéreo no funciona. A mi me parece bien que Barcelona y Madrid tengan buenas relaciones y que incluso intercambien como por ejemplo autovías gratuitas, complejos aeropuertuarios o agencias estatales (como la CNMV). Barcelona por su parte puede ceder a Etoo, la fuente del Parque de la Ciutadella o los restos fúnebres de Copito de Nieve.
Más allá de eso, Barcelona y Madrid compiten. Compiten en congresos, en localización de empresas, en festivales o en obras interminables. Y eso es sano.
Pero hay una trampa en la oferta de Gallardón. En una estrategia estatal, Madrid ganará siempre a Barcelona.
Y además desde hace años Madrid no juega en la Liga española, sino en la Champions americana. "Madrid se va" decía Maragall. La aspiración (legítima) de Madrid es más ser un nodo central (un hub) de la gran red internacional que conecta con Buenos Aires, con Santiago o con Cartagena de Indias que la capital de ancha es Castilla. Madrid juega la Champions.
Barcelona puede ser un nodo central del arco mediterráneo. Éste es uno de los grandes ejes de descongestión del eje Londres - París - Munich. Tiene que jugar la centralidad de ese gran arco que va de Alicante a Génova. ¿Sabe?. Es Maragall quien tiene razón y no Gallardón. Lo más sensato que ha dicho el alcalde es que la gente debería dejar de escuchar la COPE. Para lo demás (ya sabe, uno es sectario), mejor Sebastián.

Pere

Gràcies. Els blogs morts formen part de la blogosfera com els trolls, els spams o el technorati.

Anònim

Gràcies

Anònim ha dit...

em sembla que hauries de canviar el títol per 'blogs de partits polítics', perquè en falten molts que no s'identifiquen de cap partit i que sovint, almenys per a mi, són infinitament més interessants i útils per comprendre la política catalana, i no només la de partits i les seves picabaralles sovint tant ridócules

Jaume Solé Díaz ha dit...

En el teu article fas referència al portal de poliblocs. comentar que fa mesos que no actualitza les dades ni afegeix nous blocs.

A més, els blocs morts, molts dells amb més d'un any sense publicar, no hauríen de sortir en les relacions. Això confon a les persones i genera desconfiança. Si veus que un partit te 300 blocs i saps del cert que un 30% estan "fora de servei", qualsevol dada que puguis trerure és errónia