16 de novembre 2006

Cíberpolítica catalana (I)

L'oasi català era un miratge. Les eleccions al Parlament han estat intenses, vibrants i innovadores. Hem viscuts nous estils, nous discursos, noves propostes i nous instruments. I aquesta intensitat ha envaït la cíberpolítica. Els blogs han tret fum durant el mes d'octubre. Han nascut blogs com bolets i els confindencials, les contrapàgines i els spams tenen ja el mateix protagonisme que els fulletons, els mítings o les pancartes. No sé si els nous blogs resistiran la crisi post-part o es mantindran almenys fins les municipals. Però ara per ara, la catosfera política s'ha engreixat com si hagués engolit una Burger King XXL, que aviat només es podran comprar en el mercat negre, com si fos costo afganès.

Ja saben que estic a l'atur momentàniament. I he aprofitat per estudiar l'eclosió de la blogosfera política durant el mes d'octubre. Sí, ja sé que podia haver aprofitat per altres tasques més gratificants com anar als càstings de Polònia, mirar els episodis enderrerits de Saber vivir, estudiar-me de memòria les respostes del Trivial o rescatar metropolitans perduts per les Gavarres, mentre buscaven bolets. En tot cas, segueixo la sèrie d'estudis ciberpolítics amb què els vaig castigar el mes de juliol o de març. Aquesta vegada he incorporat els cinc partits amb representació parlamentària durant la VII Legislatura. O sigui, que no m'he mirat els blogs de Ciutadans. Passin i vegin.

L'eclosió

La població estudiada són els blogs que han publicat almenys un post durant el mes d'octubre. N'hi ha molts més blogs, però alguns han estat inactius durant el darrer mes, normalment perquè són de fet blogs morts. Un segon criteri ha estat considerar només els blogs editats des de Catalunya. La major part dels partits tenen agregadors com el PSC, la xarxa republicana o CiU. Però per tal d'homogeneïtzar la font, he considerat només els blogs que formen part del catàleg de Saül Gordillo, el cronista de la ciberpolítica catalana. No sé com s'ho fa, però en el seu llistat hi ha blogs que no figuren ni tan sols en els catàlegs del partit.

Els blogs estudiats són 263. Em sembla una xifra notable. Hi trobem presidents del Parlament, consellers, alcaldes, diputats o militants i simpatitzants. Aquesta és una de la virtuts de la blogosfera: la democratització dels discursos. Tots els blogs disposen de les mateixes eines i les mateixes dreceres per llençar les paraules al vent cibernètic. El PSC és el partit que aporta més blogs (109), curiosament els mateixos que en el darrer estudi. Ara ERC ha guanyat en notorietat i disposa de 76 blogs actius l'octubre. CiU ha iniciat més recentment la seva travessia i ja aporta 46 blogs. L'autisme del PPC (només 6) contrasta amb la vitalitat d'ICV (26).



Poques dones

Sabem que la blogosfera és encara un espai masculí. L'escassa feminització de la blogosfera havia estat detectada en els estudis anteriors. De fet, la difícil penetració de l'accent de les dones en l'univers blog ha estat comentat per Rosa o per Lourdes Muñoz. El PSC es manté amb la ràtio de l'estudi de maig: un de cada cinc posts és realitzat per una dona. La resta de partits mantenen un índex de feminització inferior al 10%. L'absència de la mirada femenina en la blogosfera política (amb excepcions brillants) és un dels seus principals dèficits.

Una intensa activitat

El mes d'octubre es van publicar 2.056 posts polítics catalans. És a dir, un blog cada vint minuts, o si volen, tres blogs per hora. Soroll? Informació en xarxa?. No sé, jutgin vostès. Com és lògic, la distribució dels blogs per partits està molt condicionada pel número de blogs. Així, es van publicar 907 posts socialistes, 559 republicans, 382 convergents, 180 ecosocialistes i 37 populars. La mitjana de posts per blog és força homogènia i oscil·la entre els 6,17 del PPC i els 8,32 dels socialistes. Si tenim en compte que el juliol la mitjana socialista era de 7,1 posts per blog, podem mesurar l'increment de l'activitat electoral en 1,22 posts per blog (uns 120 posts més en total).


Òbviament, aquests dades són una mitjana. Hi ha blogs molt actius i altres que tenen una activitat de post mensual o post setmanal. Els més actius de la blogosfera catalana són:

  1. Joan Antoni Baron (31)
  2. Ramon Bassas (31)
  3. Xavier Febrer (30)
  4. Lourdes Muñoz (29)
  5. Marc Vergés (28)
  6. Antoni Soy (27)
  7. Jordi de la Torre (27)
  8. Jordi Perales (26)
  9. Joaquim Fernández (25)
  10. Jordi Pedret (25)

Blogs renovats

La majoria dels blogs han estat creats el 2006. Això és el resultat de dos processos: el fort increment de nous blogs durant la tardor i la inactivitat (mort) de varis blogs creats el 2005. Això explica perquè el PSC té tants blogs ara com el juliol: tot i que s'han creat una dotzena, han deixat de funcionar un número similar. Malgrat tot, la mitjana de longevitat dels blogs socialistes supera en uns dos mesos i mig la mitjana global catalana; la resta de partits es mouen entre els 8 i els 9 mesos.


És difícil saber quan s'ha creat un blog. Blogger permet identificar amb un cop d'ull el primer mes de creació, mentre que a Vilaweb o Blocat la tasca és molt més feixuga. A més, alguns autors novells publiquen articles amb una data anterior a l'inici del blog. En la mesura del possible, he intentat detectar la data del primer post real. Aquesta seria, aproximadament, la galeria dels blogs precoços de la catosfera política:

  1. Salvador Grifell (CiU). Març 2003
  2. Carlos Guadián (PSC). Octubre 2003
  3. Miquel Bofill (ERC). Febrer 2004
  4. Rosa Maria Bonàs (ERC). Març 2004
  5. Ramon Bassas (PSC). Juliol 2004
  6. Miquel Iceta (PSC). Juliol 2004
  7. Xavier Sáez (ERC). Setembre 2004
  8. Maria Carme Maltas (PSC). Novembre 2004
  9. Jaume Siurana (CiU). Novembre 2004
  10. Andreu Espasa (EUiA). Desembre 2004
  11. Roger Mestre (CiU). Desembre 2004

Una xarxa feble

Un blog no té sentit per ell mateix. Un blog és una anella d'una xarxa, i per això enllaça i és enllaçat. Els blogs més novells es limiten a exposar idees de forma autista. Tots ho hem fet. Però poc a poc, el blog perd una mica de la seva identitat i s'integra amb xarxes. Com diu César, la blogosfera és conversa. No es tracta de transcriure els articles dels diaris, sinó de fer dels enllaços una eina de treball essencial.

La blogosfera política és encara molt autista. He utilitzat technorati per mesurar el nivell de relacions dels blogs polítics. Hi ha molts problemes metodològics. He constatat en diverses ocasions que no tots els links són mesurats per technorati. També tenen problemes els blogs que canvien de plataforma. Això ha afectat tots els blogs allotjats a blocat, que han canviat el domini (bloc.cat). També es pot discutir l'indicador. Jo he optat pel valor absolut d'enllaços, que és més dinàmic que el número de blogs enllaçats.

En aquest cas, la blogosfera socialista és la que demostra un major nivell de relacions. Tres de cada quatre enllaços de la blogosfera política vinculen un blog socialista. El mateix podríem dir en sentit invers: els blogs socialistes són els que tenen un major nivell d'enllaços externs, no només amb blogs afins. En el conjunt de la blogosfera, he detectat 7.184 enllaços segons technorati. D'aquests, 5.335 són socialistes, 1.112 republicans, 301 ecosocialistes, 240 populars i 206 convergents. Si estudiem la ràtio enllaços per blog (sempre segons technorati), destaquen els blogs socialistes (50 enllaços) i els populars. En la blogosfera del PPC, només figuren els polítics amb major notorietat pública, com Vidal Cuadras o Daniel Sirera, el que explica la seva capacitat de relació.

Aquests són els blogs amb un major índex d'enllaços. [Alguns blogs, com el de José Rodríguez, hauria d'estar entre els tres primers, però el canvi de domini de blocat ha perdut el rastre dels seus enllaços]:

  1. Carlos Guadián. PSC (888)
  2. Lourdes Muñoz. PSC (546)
  3. José A. Donaire. PSC (279)
  4. Miquel Iceta. PSC (213)
  5. Lluís Pérez. ERC (202)
  6. Ramon Bassas. PSC (198)
  7. Eulalia Mas. PSC (196)
  8. Joan Antoni Baron. PSC (139)
  9. Javier Naya. PSC (130)
  10. Núria Aguilar. PSC (126)

Entre els deu primers, nou són blogs socialistes. El blog popular amb més enllaços és el de Vidal Cuadras (107). Entre els ecosocialistes, destaca el blog de Màrius Garcia (44). La blogosfera convergent està encapçalada pel gironí Jordi Xuclà (36), malgrat que s'ha aventurat a publicar un blog molt recentment. Xuclà serà sens dubte una referència en el futur.

En altres posts, comentaré la geografia de la blogosfera catalana i els hi proposaré algunes reflexions sobre blogs i polítics. Mentrestant, voldria conèixer les seves opinions.

P.D. Rellegint el post, he vist que potser té un accent molt competitiu. No era l'esperit de l'estudi. Curt i ras: des de la meva perspectiva, qualsevol nou blog polític (sigui del partit que sigui) és una bona notícia. La creació d'una densa xarxa de relacions entre blogs afins i distants és un instrument més en la formació d'una democràcia deliberativa.

9 comentaris:

Anònim ha dit...

Don Aire. Vaya al Palau de la Generalitat a ver si le ofrecen alguna cosilla (¿no sonaba usted como director general de turismo?), porque le veo muy mal. ¿Cuántas horas lleva contando blogs y blogs?. Tiene usted un síndrome de abstinencia política descomunal.

Anònim ha dit...

Extraordinari estudi. Gràcies per citar blogs d'altres formacions polítiques, fins i tot del PPC. Només un però: els comentaris són una mica partidistes, malgrat la reflexió final, que em sembla molt acertada.

Anònim ha dit...

És cert, bon article, però m'hauria agradat un comentari qualitatiu i no només quantitatiu, tot i quer és d'agrair que hagis fet aquesta feinada.

Agrippa ha dit...

Com sempre una feina molt ben feta, un estudi acurat i reforçat per l'estadística. Crec, però, que també caldria analitzar els continguts dels blogs, doncs, n'hi ha forces que tenen un dèfict evident de material original, i que s'entesten en efectuar refregits de premsa o altres blogs.
Dit això, m'agradaria contestar al primer "post" anònim, que es referia al "mono" que té de política. Potser sí que és així, però no passarà massa temps fins que la política catalana tingui "mono" de Donaire. Jo de fet, ja el tinc.

YA SABE QUIEN SOY ha dit...

Sr. Donaire:
Visto lo visto como usted dice mejor hubiera sido estudiarse las preguntas del trivial.
JE! JE! JE!

ignasi ha dit...

Fa poc ,vaig entendre d'una resposta teva, que hi havia una nova generació de polítics joves i amb idees que canviarien el tarannà actual.
Em vaig enganxar al teu bloc perquè considerava que tu ets un d'ells.

La pregunta és: han caigut tots aquests de les llistes?
Segueixen tallant el bacallà els de sempre? No cauran mai de les poltrones?

Podries dir-me quin futur li veus al tripartit? (perdó , a l'entesa)
Podries ajudar-me a entendre el paper d'ERC amb el PSC i amb l'Estatut?

Una abraçada

Carlos ha dit...

Interensate análisis.

Realmente no considero que lo importante de un blog sea la cantidad de enlaces que tenga, sino si lo que dice es intesante.

Hay blogs muy notorios en cuanto a links se refieren pero que no aportan nada nuevo o son muy especificos sobre algun tema en particular.

Por otro lado estan los blogs que no solo son de análisis político sino que son un potipoti de todo un poco (y de los nuestros hay unos cuantos)

Sinceramente creo que ha sido más productivo tu recuento de blogs que no aprenderte las preguntas trivial.

salut!!!

Alfons ha dit...

Amic José Antonio,
El teu bloc, com sempre, un exemple per altres aprenents. Estic pensant en.. mi. En fi, un anàlisi molt interessant de llegir. No he trobat el teu mail, i volia que vinguessis a Agrupació de Girona el dia de la nostra jornada sobre socialisme, per tal de fer una conferència. El meu mail és alfons.jimenez@udg.es. Sento deixar el missatge aquí. Una abraçada.

don-aire ha dit...

Anónimo 1

Síndrome de abstinencia?. Más bien, puro aburrimiento

Anónimo 2

La blogosfera somos todos

Anónimo 3

Gràcies. Si ja costa fer l'estudi quantitatiu, imagini's si estudiéssim els continguts. Però premc nota, prenc nota.

Agrippa

Doncs gràcies, de veres. Tens raó. L'estudi més acurat és aquell que analitza els continguts i la seva capacitat creativa o transmissora. No t'animes?. Un cop feta una Tesina, ja pots fer dues, tres o quatre. Què tal un estudi sobre la blogosfera política?.

Ya sabe quién soy

De todas formas, por mucho que hubiera estudiado no podría superar el nivel de los ganadores absolutos, aquéllos que saben tanto de toros como de geografía o (por supuesto) de química.

Ignasi

Els canvis reals són els lents.
I per tant, et demano una mica de paciència en la renovació de la classe política. No és un fet aïllat: conec grans futurs polítics a totes les formacions.
No et puc ajudar a interpretar la realitat política. Primer perquè tinc una visió massa parcial. I segon perquè el que estem vivint només ho entendrem de veres amb la perspectiva del temps.
Només puc dir-te que venen anys difícils per la justícia social. Els vents del canvi del model i la demanda de més mercat està impregnat tot i a tothom, fins i tot les esquerres. Aquesta és, només parcialment, una possible resposta. Una pista: mira amb deteniment els resultat de l'enquesta del CIS (i comencem tots plegats a tremolar).

Carlos

Es cierto que el enlace no lo es todo. Pero es un buen primer paso. Technorati no detalla los enlaces que salen del blog, sinó aquéllos que envían hacia el blog. Por lo tanto, podemos sospechar que un blog muy enlazado es una referencia.

Es posible que grandes blogs pasen desapercibidos, mientras que blogs más modestos tengan visibilidad. Pero la filosofía blogger no es un espacio de calidad per se, sino un medio de transmisión. Comunicar: ése es el objetivo. Si no se comunica, aunque sea muy bueno, no se produce cultura blogger. Enlazar y sobre todo ser enlazado. Ésa es la cuestión.

Alfons

Ja m'ho he començat a preparar. En tinc ganes. A verure com surt tot plegat.