13 de març 2008

Twittejant a classe

Dimarts vaig fer un experiment. Per motius de feina, no podia assistir a la classe d'Ordenació i Gestió dels Espais Turístics de la Facultat de Turisme de la UdG i vaig decidir mantenir la sessió, però via twitter. El balanç ha estat molt satisfactori:

1. Twitter permet realitzar una sessió docent sense necessitat de contacte personal. Poden comunicar-se un professor a Bruxel·les amb un estudiant a Olot, un altre a Girona i un altre a Roses.

2. La limitació dels 140 caràcters facilita un dinamisme diabòlic. L'hora i mitja sembla molt més llarga.

3. Twitter permet aportar documentació electrònica o enllaços a l'instant.

4. Twitter facilita que el professor es pugui adreçar a tots els estudiants en general i a un estudiant en particular.

5. Twitter estimula la participació. Més preguntes, més activitat i més interacció.

6. La comunicació individual pot ser pública o privada. Això dóna molta flexibilitat. Potser interessa que una resposta a una pregunta sigui pública; o potser cal mantenir la discreció d'una comunicació sense voyeurs.

7. Twitter permet el manteniment de vàries converses de forma simultània.

8. Twitter facilita la ruptura del binomi professor - estudiant. Els estudiants poden preguntar, contestar, replicar o ajudar els altres estudiants.

9. La sessió està registrada. Un estudiant pot seguir el rastre de la conversa hores més tard o dies després.

10. Twitter permet intercalar qüestions docents amb comentaris més banals. La sessió guanya en agilitat i perd en solemnitat.

No crec en la formació a distància. Les universitats no només són espais d'aprenentatge, sinó que també són espais de socialització. Però de forma mesurada i puntual, twitter (i moltes altres eines socials) obre les portes a una forma diferent d'ensenyar. És l'hora de la formació 2.0.

11 comentaris:

Anna ha dit...

Però, no s'havien de tenir els mòbils tancats, a classe? ;-)

don-aire ha dit...

Ha ha ha. Aprofitant la teva broma, jo defenso que es vagi a classe amb portàtil. És imprescindible!

francesc ha dit...

Moltes gràcies per compartir l'experiència, molt interessant i déu n'hi do les conclusions que n'has tret amb una sola sessió, felicitats!!

Pau ha dit...

Molt interessant. Ho has resumit molt bé a la teva conclusió, "Les universitats no només són espais d'aprenentatge, sinó que també són espais de socialització. Però de forma mesurada i puntual, twitter (i moltes altres eines socials) obre les portes a una forma diferent d'ensenyar. És l'hora de la formació 2.0." Seria bo caminar en aquesta direcció, són alternatives que poden arribar a ser necessàries en alguns casos. De veritat és un tema a seguir.

Joaquim ha dit...

Està clar que cada vegada més s'ha de trencar el concepte de "classe". Els estudiants de la universitat disposen actualment de múltiples formes d'aconseguir la informació i probablement la millor no és la que pot aportar un professor de forma unidireccional.

Aquest és, també, un dels reptes que s'han d'afrontar amb el nou EEES. Aquesta és una de les noves virtuts que hem d'aconseguir aflorar com a nova via de transmissió/creació coneixement.

Experiències com les que expliques són les que permetran canviar hàbits i trencar tòpics

Euphorbia ha dit...

Twitter? Mare meva, què desconectada que estic del món. Primer cop que sento parlar-ne. Això de tenir fills desconecta massa... a veure si em poso al dia.

Per cert, què et sembla el que comento al meu blog sobre la prestació per maternitat de la Generalitat?

David Montilla ha dit...

Dissortadament hi ha gent que no disposa dels temps necessari per poder assistir a una carrera presencial, i és llavors quan l'ensenyament a distància es converteix en quelcom com a imprescindible... D'opcions a distància en tenim dues: UOC o bé l'UNED. Aquesta darrera, conjuga classes voluntaries un cop a la setmana amb la distància.

Francesc ha dit...

M'analegro molt¡¡ les classes amb twitter sempre ens han funcionat¡¡ recordo els 3 o 4 dies que vem estar a la Seu i van funcionar molt bé, twitter, forum i wiki¡¡
El dia que feu Second Life avisa eh¡¡ ens ho dius en Manelus i a mi per via twitter¡
Cuidat molt¡

certificado ha dit...

Sr. Don, para no variar siento estar en desacuerdo, como siempre, con Ud.
Ni los estudiantes están preparados para el salto al vacío del 2.0 ni hoy por hoy tal como está planteada la enseñanza (si es que existe esa palabra hoy en día) es posible el salto sin pasar por el 1,5.
Pero como este ya es un tema añejo simplemente decirle: a los hechos me remito.
Un saludo

Chiti ha dit...

Gracias por la aportación. No estoy de acuerdo con certificado. ¿Por qué hay que limitar la amplitud de los saltos? Si cada día se baten más records ¿o no?

DAVIDHIL ha dit...

Desde luego que las redes sociales pueden ser utilizadas para dinamizar la clase;personalmnte he visto que los alumnos se ven más motivados ,más atraídos al estudio si se les combina con estas tecnologías.No olvidar que los chicos de estos tiempos son criaturas del Internet y usar las tecnologías que tienen que ver con ello en la clase les hace sentir en su medio.