Twittejant a classe
Dimarts vaig fer un experiment. Per motius de feina, no podia assistir a la classe d'Ordenació i Gestió dels Espais Turístics de la Facultat de Turisme de la UdG i vaig decidir mantenir la sessió, però via twitter. El balanç ha estat molt satisfactori:
1. Twitter permet realitzar una sessió docent sense necessitat de contacte personal. Poden comunicar-se un professor a Bruxel·les amb un estudiant a Olot, un altre a Girona i un altre a Roses.
2. La limitació dels 140 caràcters facilita un dinamisme diabòlic. L'hora i mitja sembla molt més llarga.
3. Twitter permet aportar documentació electrònica o enllaços a l'instant.
4. Twitter facilita que el professor es pugui adreçar a tots els estudiants en general i a un estudiant en particular.
5. Twitter estimula la participació. Més preguntes, més activitat i més interacció.
6. La comunicació individual pot ser pública o privada. Això dóna molta flexibilitat. Potser interessa que una resposta a una pregunta sigui pública; o potser cal mantenir la discreció d'una comunicació sense voyeurs.
7. Twitter permet el manteniment de vàries converses de forma simultània.
8. Twitter facilita la ruptura del binomi professor - estudiant. Els estudiants poden preguntar, contestar, replicar o ajudar els altres estudiants.
9. La sessió està registrada. Un estudiant pot seguir el rastre de la conversa hores més tard o dies després.
10. Twitter permet intercalar qüestions docents amb comentaris més banals. La sessió guanya en agilitat i perd en solemnitat.
No crec en la formació a distància. Les universitats no només són espais d'aprenentatge, sinó que també són espais de socialització. Però de forma mesurada i puntual, twitter (i moltes altres eines socials) obre les portes a una forma diferent d'ensenyar. És l'hora de la formació 2.0.
1. Twitter permet realitzar una sessió docent sense necessitat de contacte personal. Poden comunicar-se un professor a Bruxel·les amb un estudiant a Olot, un altre a Girona i un altre a Roses.
2. La limitació dels 140 caràcters facilita un dinamisme diabòlic. L'hora i mitja sembla molt més llarga.
3. Twitter permet aportar documentació electrònica o enllaços a l'instant.
4. Twitter facilita que el professor es pugui adreçar a tots els estudiants en general i a un estudiant en particular.
5. Twitter estimula la participació. Més preguntes, més activitat i més interacció.
6. La comunicació individual pot ser pública o privada. Això dóna molta flexibilitat. Potser interessa que una resposta a una pregunta sigui pública; o potser cal mantenir la discreció d'una comunicació sense voyeurs.
7. Twitter permet el manteniment de vàries converses de forma simultània.
8. Twitter facilita la ruptura del binomi professor - estudiant. Els estudiants poden preguntar, contestar, replicar o ajudar els altres estudiants.
9. La sessió està registrada. Un estudiant pot seguir el rastre de la conversa hores més tard o dies després.
10. Twitter permet intercalar qüestions docents amb comentaris més banals. La sessió guanya en agilitat i perd en solemnitat.
No crec en la formació a distància. Les universitats no només són espais d'aprenentatge, sinó que també són espais de socialització. Però de forma mesurada i puntual, twitter (i moltes altres eines socials) obre les portes a una forma diferent d'ensenyar. És l'hora de la formació 2.0.
Comentaris
Aquest és, també, un dels reptes que s'han d'afrontar amb el nou EEES. Aquesta és una de les noves virtuts que hem d'aconseguir aflorar com a nova via de transmissió/creació coneixement.
Experiències com les que expliques són les que permetran canviar hàbits i trencar tòpics
Per cert, què et sembla el que comento al meu blog sobre la prestació per maternitat de la Generalitat?
El dia que feu Second Life avisa eh¡¡ ens ho dius en Manelus i a mi per via twitter¡
Cuidat molt¡
Ni los estudiantes están preparados para el salto al vacío del 2.0 ni hoy por hoy tal como está planteada la enseñanza (si es que existe esa palabra hoy en día) es posible el salto sin pasar por el 1,5.
Pero como este ya es un tema añejo simplemente decirle: a los hechos me remito.
Un saludo