Consultori sobre finançament (IV)

Abans d'iniciar la quarta resposta del consultori de finançament, els recordo que poden incorporar les seves preguntes en aquest post. Em comprometo a contestar totes les qüestion de la forma més objectiva possible. També els animo a què participin en les diferents respostes, amb comentaris que critiquin, complementin, neguin, revoquin o ampliïn la informació proporcionada. L'objectiu és crear un espai d'intercanvi per a què els lectors puguin fer-se el seu propi mapa en aquesta complicada cartografia del finançament.

El lector sgarturo ens interroga sobre el pes dels nous recursos sobre les finances públiques de la Generalitat. Veiem la seva pregunta:

Si resulta que el finançament es de menys de 4000 milions, quina part representa del pressupost de la Generalitat?. Si no ho tinc mal entes no arriba ni per pagar el sou dels funcionaris. D'on surt la resta de diners? Si és una quantitat petita versus el total que gestiona la Generalitat, val la pena donar-li tant de enrenou? Bé suposo que estic confos, però m'agradaria saber con funciona el tema. Gràcies per la teva oportunitat. Això es política 2.0 de veritat i m'agrada.

El pressupost de la Generalitat

El pressupost de la Generalitat de 2009 preveu uns ingressos de 31.093 milions d'euros. L'acord de finançament projecta uns recursos addicionals d'uns 3.800 milions d'euros el 2012, és a dir un 12% més. En aquest simulador, es pot veure la distribució de les despeses i els canvis que es poden realitzar amb un increment de gairebé 4.000 milions d'euros. Podem, per exemple, duplicar la despesa en serveis socials o incrementar en un 50% la despesa en educació.

Efectivament, amb 4.000 milions d'euros no pagaríem els sous dels treballadors públics (molts dels quals no són funcionaris). Els serveis públics són això, serveis, i sabem que un dels factors clau en els serveis són els recursos humans. La sanitat precisa de metges, la justícia de jutges i fiscals, l'educació de mestres, la seguretat de mossos o els serveis socials d'assistents. És lògic que a les administracions públiques el capítol I (els sous) tinguin un pes important; cap proposta de finançament ajudaria a finançar la totalitat dels sous dels treballadors públics. Per cert, Catalunya té la ràtio de treballadors públics per habitant més baixa de l'Estat.

Dèficit fiscal, dèficit públic i finançament

Una forma d'avaluar la proposta de finançament és la relació entre els recursos addicionals i el dèficit fiscal. S'entèn per balança fiscal la diferència entre els beneficis o pagaments derivats de la despesa que el sector públic central realitza en aquesta comunitat i el volum d’ingressos detrets d’aquesta regió per finançar el conjunt de la despesa pública. N'hi ha superàvit si la diferència és positiva i dèficit si la diferència és negativa. Tant l'administració de la Generalitat com l'administració de l'Estat han fet públics els resultats de la balança fiscal de Catalunya, que se situa entorn uns 11.000 milions d'euros de dèficit pel 2005. Els dos estudis demostren que el dèficit s'ha disparat amb el mou model de finançament pactat el 2001, el que evidencia que ha estat un desastre per les finances públiques catalanes.

L'acord permetrà invertir la tendència i reduir de forma progressiva el dèficit fiscal de Catalunya. El nou model implica una reducció d'un terç del dèficit actual. L'Estatut regula que Catalunya ha de contribuir a la solidaritat interterritorial, tal i com estableix l'article 206.3: "Els recursos financers de què disposi la Generalitat es poden ajustar perquè el sistema estatal de finançament disposi de recursos suficients per a garantir l'anivellament i la solidaritat a les altres comunitats autònomes". Convé recordar també que fins i tot el model de concert basc implica un dèficit fiscal, perquè participen en el Fons de Compensació Interterritorial.

En canvi, és més discutible relacionar els recursos addicionals amb el dèficit públic. Parlem de dèficit públic quan la diferència entre els ingressos i les despeses dóna un resultat negatiu: El 2009 gastarem més diners dels que tenim. El 2008 el dèficit públic se situava entorn els 4.800 milions d'euros, i alguns han considerat que el nou model no permet eixugar el dèficit públic. El dèficit no és més que el resultat d'una determinada opció política. En un període de crisi, davant d'una reducció brutal dels ingressos les adminstracions poden optar per una reducció igualment brutal de les despeses o bé poden reduir la despesa, però mantenir uns determinats llindars per garantir la prestació de serveis i, fins i tot, l'estimulació de l'economia amb mesures keynesianes.

Que hi hagi dèficit o superàvit és només el resultat de l'ajust de les despeses als ingressos efectius. Durant els darrers anys, les finances públiques catalanes han registrat un superàvit dels seus resultats, i això no ha limitat la reivindicació d'un nou model de finançament.