12 de juliol 2009

Consultori sobre finançament (I)

Hem obert línies per a contrastar algunes de les qüestions del finançament. Obre el foc en JRoca amb aquesta pregunta clàssica:

¿"Todos los españoles son iguales ante la ley" si hi ha dues CCAA que tenen concert econòmic? És plantejable el concert econòmic per Catalunya?

Orígens del concert

El "concert" és una relíquia històrica. El 1878 el Govern central va establir un acord pel qual les diputacions basques s'encarregaven de recaptar els impostos i cedir una determina quota a l'Estat. Era un mecanisme provisional perquè l'Estat acabava de disoldre les Juntes Generals i no disposava de cap sistema per a la recaptació dels impostos. Aquest sistema havia de durar vuit anys, però es va anar prorrogant en el temps. El concert va ser mantingut fins i tot pel govern franquista a Àlaba i Navarra.

Amb la transició democràtica, la Constitució va recollir els drets històrics forals, entre els quals hi figura el concert econòmic. D'aquesta manera, des d'un punt de vista jurídic l'anomenat concert econòmic és un element integrat a la Constitució espanyola i l'Estatut de Guernica.

Com funciona el concert?

En el concert, l'administració basca recapta tots els tributs. Una part d'aquests recursos són destinats a compensar l'Estat per (a) les despeses de l'Estat al País Basc, (b) les despeses generals de l'Estat de les que es beneficia el País Basc (com ara l'exèrcit) i (c) el Fons de Compensació Interterritorial. En altres paraules, els tributs dels bascos i dels navarresos no serveixen per a compensar les baixes rendes de la resta dels espanyols, però sí que participen en el FCI. Tècnicament, la participació dels tributs bascos en la Hisenda espanyola està calculada a partir del pes de la població i de la renda, l'anomenat "cupo", que se situa en el 6,24%.

Un concert català?

Des d'un punt de vista legal, no és possible establir un concert català. D'entrada, la Constitució ja recull el principi de solidaritat inherent a la concepció de l'Estat. Molt concretament, l'article 206.3 de l'Estatut diu literalment que: "Els recursos financers de què disposi la Generalitat es poden ajustar perquè el sistema estatal de finançament disposi de recursos suficients per a garantir l'anivellament i la solidaritat a les altres comunitats autònomes, a fi que els serveis d'educació, de sanitat i altres serveis socials essencials de l'estat del benestar prestats pels diferents governs autonòmics puguin assolir nivells similars al conjunt de l'Estat, sempre que portin a terme un esforç fiscal també similar". És a dir, el nostre ordenament jurídic no permet un model de concert, un principi que ens hem fixat nosaltres mateixos.

Si abandonem el marc legal, podríem entrar en el capítol de les valoracions, però a mi m'agradaria evitar en aquesta sèrie els judicis de valor. És evident que la situació del País Basc i de Navarra representen un agravi respecte la resta de comunitats autònomes. Davant d'una injustícia, sempre hi ha dos camins: demanar que cesi la injustícia (com va dir públicament el President Maragall) o reclamar que nosaltres també volem ser-ho. I amb aquest apunt espero no haver creuat una línia vermella de l'objectivitat amb la que m'agradaria dedicar els propers posts sobre finançament.

6 comentaris:

adu1 ha dit...

Quan un govern, em refereixo al d'Espanya, renuncia a dir quines xifres concretes suposa aquest 'acord' i deixa en mans de les CCAA fer-les públiques (és a dir, redueix a la inutilitat total l'Estat)... què més dona que tornin furs medievals?

Quan un govern cedeix al xantatge a costa del dèficit -em passat de 8 a 11 milions amb una facilitat tan acollonant com sembla- què més dona que es proposi un concert que no és sostenible econòmicament?

Quan un socialista dona el vist i plau a que aquests 11 milions es distribueixein a raó de 523,48 €/per càpita a Catalunya, mentre que a la resta d'espanyols no catalans els quedi, per tal que es barallin entre ells, 186,76 €/per càpita, a què venen ara aquests escrúpols?

Vinga, home, que estàs fent tard a l'hora de fer ús de criteris com solidaritat o racionalitat! Com a mínim els d'ERC i els de CIU, cadascú a la seva manera, són coherents, coi!!!

adu1 ha dit...

'Hem passat', no em passat

JRoca ha dit...

Gràcies per contestar la pregunta i per fer-ho amb aquests apunts històrics que ajuden a entendre-la.
Jo penso que aquesta injustícia, que ve d'una provisionalitat, és una taca a la Constitució espanyola que no entenc com s'ha permès. Tampoc entenc com pràcticament ningú hagi criticat aquest fet, tot i que pel que comentes ho va fer el President Maragall però no va obrir gaire debat a nivell estatal.
Em decepciona també que el nostre Estatuet (em nego a dir-ne Estatut) tingui un article com el 206.3 . Està clar que dins de l'estat hi ha ciutadans que s'han sabut moure millor que els catalans i a sobre no han hagut de carregar amb el tòpic de ser insolidaris, tot i ser-ho a la pràctica.
Salut

don-aire ha dit...

Aquest no és un post sobre l'acord, sinó que és un post sobre diverses preguntes que han fet lectors del blog sobre finançament. La primera pregunta era si Catalunya pot optar pel concert i la resposta ha estat que jurídicament no.

M'agradaria poder respondre a les diverses qüestions que es plantegen de forma ordenada i el més rigorosa possible.

Tindrem temps de comentar l'acord, però deixa'm que avanci alguns aspectes que planteges:

1. Són 11.000 milions i no 11, és clar.
2. El dèficit de l'Estat no és el resultat d'aquesta proposta, sinó d'un context de crisi que ha obligat a injectar recursos públics en l'economia, especialment financera.
3. La ràtio està evidentment mal calculada, perquè ignora els recursos directes que les CCAA aporten al fons comú i només es fixa en la distribució dels fons suplementaris.

Temps en tindrem per parlar. Jo intentaré fer un exercici d'objectivitat i contrast de les fonts. M'hi comprometo.

adu1 ha dit...

Efectivament, estem parlant de mils de milions. El dèficit, l'origina el que l'origina i l'agreuja qui l'agreuja, és clar.
De tota manera, hi haurà temps per parlar-ne, efectivament. No parlem d'una altra cosa.

Qui l'ha dit grossa és en Castells: el sistema ara sí que va de debò i, d'aqui a tres anys, només caldrà revisar-lo!
Que es miri les hemeroteques i els arxius televisius: el mateix, exactament el mateix, han dit els partits catalans des de ... l'any de la picor. Per això no em sembla malament que es demani el concert. Que és impracticable? I és clar. Com l'actual sistema, i el que vingui, i el que vingui...

Aquest és el moll de l'òs de la cosa. Que ningú, i menys que ningú Zapatero, com seria la seva obligació, té una visió de conjunt. Per tant, que vingui el concert i el recital!

popota el jerki ha dit...

Benvolgut José Antonio,

El concert no és una "relíquia històrica". Com a mínim, és més modern que la monarquia borbònica, la guàrdia civil, les diputacions provincials o el banc d'Espanya, per no parlar de la pròpia Generalitat.

Tanmateix, la pregunta interessant no és si els catalans tenim dret o no al concert econòmic, ja que en aquest punt el teu argument jurídic és impecable, sinó com pensa el PSC complir el que deia el seu programa electoral d'equiparar els ingressos de la Generalitat amb els sistemes de concert, i més amb un acord com el que s'ha signat.

Moltes gràcies pels articles i una cordial salutació,