12 d’abril 2010

Xenofòbia electoral

Ara que s'apropen els tam tam electorals, proliferen a totes les cantonades les consignes xenòfobes dels "jo-no-soc-racista-però" i s'eleven al cub les llegendes urbanes gratuïtes sobre l'amenaça immigrant. I la cheerleader del racisme polític, Jaume Anglada, ens aproparà a les tesis de l'Alabama dels 60: "Ponme una M, ponme una O, ponme una R, ponme una O".. Si a les eleccions anteriors, les propostes dels polítics ja van assolir un grau de surrealisme delirant, en aquestes eleccions ja es poden cordar els cinturons. Qui serà el primer que demani que els autobusos segreguin els blancs i els negres?. Si en Martin Luther King visités la Catalunya contemporània ens declamaria, segurament, "I have a bad dream"

A tots els aprenents de ku kux klahn. Tinc una mala notícia: La immensa majoria de les propostes racistes que els partits inclouen d'amagatotis en els programes són senzillament paper mullat. La resta, són inaplicables.

Si una persona creu en Alá, porta barba i viatja a La Meca, el Govern no pot fer-hi res per evitar-ho. Vull ser més clar. No ha de fer res per evitar-ho. Només les dictadures intenten fixar les regles de comportament dels individus i, tot s'ha de dir, sense massa èxit. Tot el nostre ordenament jurídic parteix d'un principi que no estic disposat a negociar: la llibertat individual. Perquè si comencem a prohibir establiments comercials, tipus de vestit, creences, menjars, rituals o llengües, un dia vindran els caçadors de replicants i m'engarjolaran perquè menjo woks, m'agraden els fados o m'he fet budista.

La immensa majoria de la gent que critica la immigració està criticant en realitat les pautes culturals que li són estranyes. No es critiquen els Mohammeds perquè han nascut a Alger o a Tunis, sinó perquè segueixen el Ramadan. Però a hores d'ara, hi ha catalans nascuts a Manresa, a Vic o a L'Arboç, que es diuen Mohammed. Són immigrants?. Si el problema no és "On ha nascut vostè?", sinó "En qui creu?", lamento comunicar que els governs no poden imposar creences. No es cagarà el tió perquè ho digui un Decret.

A vostè potser li molesta un senyor que prega un Déu que no coneix. A mi no. Però no és això el que volia discutir avui (però si ahir). Catalunya té immigrants i els tindrà en el futur. Els eslògans racistes ("Aquí no hi cabem tots") i les mesures populistes ("els immigrants hauran de fer un curset de catalanitat abans d'entrar a Catalunya") no són més que fum. No s'aplicaran mai perquè no es poden aplicar. NI els partits més feixistes d'Europa se'n surten.

Per això, em proposo seguir amb lupa totes les propostes electorals dels partits sobre la immigració. Per anar marcant les promeses que no poden ser, les frases de cara a la galeria i els rictus xenòfobs que cubriran la campanya d'una pudor com feia anys no se sentia. Preparin les pinses. Pinten bastos.

5 comentaris:

Joan Carles Llurdés i Coit ha dit...

Seguiràs també aquelles propostes que de tan benintencionades que semblin, també són inviables d'aplicar? O només aquelles que d'entrada, semblin malintencionades? Ho dic perquè el discurs de la integració -que tant se sent a dir des de les esquerres com a eina eficaç per resoldre el problema- ha de ser bidireccional.

Salutacions.

Joan Carles

Bárbara ha dit...

Porque tú vales mucho la pena José A.:

http://alonsobarbara.blogspot.com/2010/04/premio-vale-la-pena.html

Bss, Bárbara

M. Angels ha dit...

Amb tot el meu respecte Sr. Donaire, no faci demagògia en un tema tan important.
No es tracta de ser racista, vostè en el seu escrit barreja “ churras amb merinas”.
El problema rau en les màfies que s'aprofiten dels més desfavorits, oferint-los el viatge a la terra de promissió, a canvi de sumes astronòmiques per a les seves economies, perquè després s'enfrontin amb la trista realitat.
L'emigració ha d'estar regulada per unes lleis que cal complir. Els que entren al nostre país amb papers i amb treball tenen tot el meu respecte i com no pot ser de cap altra manera tots els drets.
Efectivament, com vostè diu, si una persona creu en Alá, porta barba i viatja a La Meca, el Govern no pot fer-hi res per evitar-ho( jo afegiria ni pot ni deu), però , sol per posar un exemple, que jo sàpiga la bigàmia no està permesa en la nostra legislació....., per no parlar de la situació de submissió que sofreixen les dones musulmanes.
Molts estem en contra de l'emigració il•legal, sobretot perquè les principals víctimes són precisament els emigrants, als quals vostè aparentment diu defensar.

Pratxanda ha dit...

Crec recordar, que el no hi cabem tots ja el varen pronunciar Montilla i Carod-Rovira. A les anteriors eleccions nacionals.

Jo la qüestió de l'idioma sí la veig bé, suposo que em converteix en un "xenofog". Tot ciudatà, veí, etc de Catalunya hauria de saber català. I apartir d'ací que es posi el que vulgui al cap i que mengi porc, no en mengi o sigui vegà.

Sí, la cosa pinta malament, la classe obrera esta/em mu malamente i el més fàcil és carregar contra els mo... els il·legals. Anglada pot treure votants a CiU, al PSC, etc que mai votarien al PP.
Que l'espaguetii volador ens agafi confessats.

alexandra ha dit...

Des del meu humil punt de vista com a estudiant i com a persona a qui li queden anys per absorbir sabiduría, m'atreveixo a comentar per primera vegada en aquest blog, què personalment m'agrada molt ja que m'agrada la gent que li agrada pensar.
Aquesta publicació m'ha atret en especial perqué comparteixo totalment el punt de vista, i us diré el perquè: Crec profundament en la tolerancia, l'acceptació dels uns amb els altres i estic totalment en contra del partidisme què té com a únic objectiu separar el que ja conviu sense cap mena de problema.
Si hi ha lleis que no s'adapten als nou vinguts, potser seria hora ld'adaptar-les perqué no deixa de ser població la afectada. Respecte a la sumissiò de la dona m'he cansat tant ja de sentir i debatre absurdes teories femisnistes a '99 centims que ja ni comento, la veritat és que si la gent no vol saver, no aprèn.(aquí no he estat massa humil!)
Ademés l'integració comensa per tractar a tothom per igual, i potser sí que és bidireccional, però no veig cap mal en comensar posant de la nostra part fins que els pocs q no "s'integrin" o no molestin (que personalment considero és el cas) o es quedin sense motius per no fer-ho.
Un discurs que potser sembla un tòpic progre o adoloscent quasi bé, però si deixés de creure en que tots sabem conviure entre tots i que la tolerància és molt més enriquidora que l'odi q s'està creant amb auests decrets taaaan partidiste, deixaría de creure en l'humanitat i la política per sempre