28 de juliol 2008

Patrick

Mentre el grup de treball dibuixa a la Villeda el planning de la setmana, Patrick intenta retenir l'instant fugaç en què la va veure. La seva mirada, el seu posat càndid, les seves mans infinites. On ets?. Com et dius?. El cap de planificació omple la pissarra de fletxes i diagrames, però Patrick només pot pensar en ella. Com et puc trobar?.

En el despatx, Patrick escaneja la seva memòria i la dibuixa amb el seu Rotring. Li perfila les celles, coloreja les arracades de ceràmica i li situa la piga en aquell punt exacte entre el llavi i la galta. En pocs minuts, crea una pàgina web i demana ajuda als habitants de Barcelona. Dilluns a les 8. Línia verda. Entre Plaça Catalunya i Drassanes. Llegia El amor en los tiempos de cólera.

Han passat dos mesos. Cada dia repeteix el mateix itinerari. A les 8 en direcció a Zona Universitària. Però ella mai no agafa el metro.

Han passat quatre mesos. En Patrick gestiona el seu twitter. Entre les tres noves propostes d'amistat hi descobreix una tal Fermina Daza. Ell li pregunta si té una piga entre el llavi i la galta. Ella li respon que sí. Ell li pregunta si agafa sovint el metro. Ella li respon que sí. Ell li pregunta si li agraden les arracades de ceràmica i ella somriu afirmativament.

Han passat dos anys. Cada dia repeteix el mateix itinerari. A les 8 en direcció a Zona Universitària. Però ella mai no agafa el metro.

Altres narracions ficcions:

- Déu 2.0

- Agnès

- Alba

- Ariadna

1 comentari:

sociata ha dit...

Paciència, Florentino. Una dia agafarà el metro. Dintre de molts anys, podreu navegar junts. Paciència.