01 de febrer 2012

Balanç de #teet01


Mentre escric aquestes notes, els estudiants apuren les darreres hores abans de l'examen. És un bon moment per a fer un balanç de l'aventura del #teet01 i les possibiltats docents del twitter.

1. Hem trencat la relació bidireccional entre el professor i els estudiants. I hem creat una nova relació, molt més intensa i interessant, que és la relació multidireccional entre estudiants i estudiants. És clar, el professor és qui més parla, qui més intervé i qui més material aporta. Però els estudiants han creat un univers paral·lel en el que han pogut aportar noves idees, enllaçar material, debatre, contrastar i proposar. 

És la crisi de l'autoritas, una crisi sana i necessària. Amb el twitter, els estudiants són consumidors, però també productors de continguts. Uns continguts que són incorporats de forma contínua, sense un guió a priori, ni una jerarquia dirigida. 

2. Hem trencat, també, la lògica espacio - temporal de l'aula. A la Universitat, hi ha dos grans blocs: la fase de trobada a l'aula, tancada en un lloc i en un instant concret, i després la tasca individual fora de l'aula. La interacció es produeix només durant els períodes programats de classe. 

Twitter permet crear una conversa discontínua en el temps. El TL es va enriquint amb aportacions realitzades a hores diferents i, fins i tot, en dies diferents. I, per tant, permet que la interacció no es limiti a la geografia de l'aula, sinó que esdevingui ubiqua. Un estudiant a Figueres pot contrastar una aportació d'un estudiant de Tordera, de Menorca, o de Gandia.

3. Hem incorporat el principi de la intel·ligència col·laborativa (IC) en el procés d'aprenentatge. La suma de les mirades diverses, del contrast entre els arguments dels uns i dels altres, crea alguna cosa més que una addició de continguts. El resultat és sovint una síntesi, en el que les aportacions eren exposades a l'àgora del twitter i matisades, modelades i amplides fins a crear consensos molt generals.

Aquest procés ha estat especialment intens en aquelles pràctiques en les que les idees eren capitals per a la resolució dels problemes. Quan intentàvem trobar sortides a la gestió de la Vall dels Reis, les propostes individuals es basaven en una selecció de les idees col·lectives.

4. Hi ha una tercera frontera que hem intentat superar: els límits entre el grup de classe i el "món exterior". Això ha estat possible per la col·laboració altruista i intensa dels "assessors" de l'assignatura. Es tracta de responsables de màrqueting, agents de viatges, gestors culturals, planificadors, responsables locals o creatius, que han incorporat la "mirada de la realitat", un necessari contacte amb els problemes quotidians i l'experiència de la gestió directa.

I, és clar, no només els assessors han aportat la seva mirada. Twitter és un espai obert i qualsevol piulada pot incorporar-se al TL de qualsevol persona, de vegades de forma gairebé espontània i aleatòria.  

5. Twitter ha permès la incorporació constant del quotidià en el ritme de l'assignatura. Durant els mesos d'estudi d'estratègies turístiques s'han proposat taxes turístiques, s'han enfonsat creuers, s'han dissenyat macro-parcs, s'han arruïnat estacions d'esquí, s'han acumulat les dades turístiques o, simplement, s'han presentat curioses anècdotes. 

Els estudiants han enllaçat notícies, videos, articles, blogs o comentaris que ampliaven de forma immediata les aportacions a classe. D'aquesta manera, els continguts operen a dues velocitats, la velocitat lenta de la creació del coneixement i la formació de teories universals i la velocitat immediata (i fugaç) de l'actualitat turística, que posa a prova constantment els límits del coneixement.

6. Twitter permet no només comentar els continguts de l'assignatura, sinó comentar l'assignatura mateixa, com una mena de psicoanàlisi. Els estudiants poden suggerir nous temes, criticar el ritme, proposar un canvi metodològic i, en definitiva, participar del procés de creació de l'assignatura mateixa. D'aquesta forma, #teet01 ha estat una assignatura beta permanent, perquè ha estat constantment redissenyada d'acord amb les propostes dels usuaris del sistema, que són els estudiants, però també els assessors i "espectadors" externs.

7. Hem estimulat la creativitat, com a principi rector, gairebé com un hàbit. Algunes de les experiències, com #aiguestorm, la Vall dels Reis o la publicitat dels parcs, han intentat estimular la capacitat de sortir-nos dels espais convencionals i dissenyar móns alternatius, productes impossibles o campanyes publicitàries que hauria signat el mateix Dalí.

8. I, finalment, hem après molt també de les capacitats de l'Storify, una eina imprescindible en el disseny de l'assignatura. Storify permet combinar el procés narratiu ordenat i, en certa manera, sense límits, amb les aportacions plurals, desendreçades i polifòniques del twitter. Els projectes d'Storify dels estudiants han estat un punt d'equilibri entre col·lectiu i individual i també entre la dispersió i la concreció.

En resum

Hi ha també elements negatius, és clar. Twitter requereix una inversió de temps, que alguns no poden realitzar i, malgrat la seva senzillesa, els tecnofòbics hi pateixen. L'avantatge de l'amplitud temàtica és, també, el seu principal problema. En alguns moments, la conversa era tan diversa i massiva que es feia molt complicat seguir un fil o estructurar una línia argumental. I, com tot a la vida, #teet01 exigeix un seguiment constant, de manera que el professor ha d'esdevenir gairebé un community manager de l'assignatura. Quan baixa la intensitat del seguiment del professor, els resultats minven.

Hem après. Més que res, a escoltar-nos, a treballar en equip i a convertir els monòlegs en diàlegs. Hem gaudit de la col·laboració extraordinària dels assessors, que han treballat perquè sí, perquè els hi venia de gust, a canvi de res. La xarxa té aquestes coses: L'oportunitat de conèixer persones preparades i alhora capaces de compartir el seu coneixement. Els hi estic profundament agraït. 

I, naturalment, acabo amb un agraïment especial als meus estudiants, que mentre escric aquestes notes preparen l'examen final. Segurament, el que més m'agrada de l'experiència és que els estudiants continuen piulant, malgrat que ja hem acabat l'assignatura, com uns ballarins que actuen després de la funció. Són una generació excepcional, preparada, entusiasta, crítica (què seria un jove si no fos crític?), creativa, divertida i treballadora. No pateixin pel futur. Estem en molt bones mans.

Materials


En aquest blog, he dedicat alguns posts al #teet01. Els podeu seguir en aquesta seqüència: Els assessors del #teet01I ara quèEls nous mediterranisStorify,  Hi ha massa turistes a la Vall dels Reis?#Aigüestorm,  Després de la pluja

2 comentaris:

Jaume Marín ha dit...

Felicitats per la iniciativa, als alumnes per integrar-ho en el seu àmbit de coneixement, als assessors per oferir el seu coneixement i compartir-lo altruistament,... i sobretot gràcies al professor Donaire, per ajudar-nos a innovar constantment. Un exemple a seguir per tots.Endavant!!!

Joan Gou i Campamar ha dit...

Per mi tambe ha estat una experiencia innovadora, poder mantenir contacte amb els estudiants permanentment mentre vas fent feina, es fantastic.
gracies als estudiants paer compartir el seu coneixement , la conversa i el dialeg, al profesor Donaire el meu agraiment per perme-tre formar part d´aquest projecte, gracies a tots.
Pels que venim de un mon analogic i presencial, es valora encara mes, que els que este-ho acostumats a les noves tecnologies.